El rescat

    • +16 ANYS
    • 28.04.2020

    T’enyoro.

    Em manquen les teves carícies escumejants, el teu perfum, l’encisador remor quan bellugues, el balanceig de les teves abraçades... T’imagino tan a prop i alhora, ara et sento tan inaccessible.

    Eren altres temps, quan ens vas acompanyar des de contrades llunyanes, mentre fugíem dels nostres horrors; quan ens vas acostar a aquesta terra d’acollida; quan ens vas rescatar d’una vida sense futur. Només tu podies albirar què s’amagava darrera l’horitzó.

    Moltes vegades m’he preguntat què t’havia donat jo a canvi. Ara m’he adonat. Tancada en la meva cambra, confinada lluny de tu , he sabut que, des d’aquella nit de lluna plena la meva ànima et pertany. Mentre em conduïres cap a port, seguint el teu camí d’argent, tu i jo vam quedar units per sempre en un sol destí.

     

    Maricel

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS