Sóc víctima d'un segrest. Aquesta vestimenta estranya m'immobilitza, em paralitza. Els sento en la llunyania, parlen de mi, del meu passat, del meu futur, dels rumbs que he portat. D'ençà que em van arrencar de la meva nau que no he fet més que obeir, conscient de les vides que depenen de ma complaença. El temps juga a la contra. M'ennuego amb les veritats ofegades i en ple síndrome d'Estocolm recullo un guardó que m'incomoda tant com abasteix, de nou, les bodegues del meu barco.
A l'albada, ja lliure, solcaré de nou la Mediterrània a l'auxili d'aquells a qui el desig de viure està matant.
ALTAIR
