El gran perill

    • +16 ANYS
    • 5.04.2019

    L’ésser que em visita cada nit, que em trenca els somnis bonics i dolços, té un físic peculiar. Quan dormo el podria descriure al màxim detall, però en despertar-me se’m desdibuixa i me n’oblido. Fins avui, quan, nedant enmig d’un mar que semblava fet d’escuma, blanquíssima i densa, me l’he trobat cara a cara. Amb sis ulls, quatre potes, unes dents llargues i punxegudes, i una pell verda i groga. No he tingut temps per espantar-me, i és que el veritable esglai se l’ha endut ell. En observar les meves escates, brillants i pecaminoses, la cabellera, quilomètrica i feta de blat, i totes les meves faccions, menudes i proporcionades, crec que ha temut per la seva vida. No hi ha perill més gran que l’amor, i això que encara no havia pogut obrir la boca i captivar-lo amb el so de les meves paraules.

    Boira

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren