El Gorg

    • +16 ANYS
    • 23.04.2019

    Els peus de puntetes. Set-cents metres d’alçada: a baix el mar, blau i enfadat, rugeix embogit per la tempesta que s’apropa, i em llenço mentre el cel s’il•lumina i un tro crida que ja és l’hora sobre una gorg ;i caic dins les profunditats.

    Tot és fosc vull cridar i no puc. Uns braços forts paren la caiguda i noto uns llavis sobre els meus, suaus demanant permís. Sense saber perquè jo li’n dono. Obro els ulls i el veig a ell, un tritó de les llegendes, com el que explicava la iaia mentre cosia les xarxes vora el mar.

    Sap el que vull, separa la seva boca i respiro l’oxigen de l’aigua, les cames són una cua que refulgeix lluent amb l’aigua del mar, m’ofereix la seva mà i no ho dubto: sé que per fí soc a casa.

    Bree

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren