El destí

    • 13-15 ANYS
    • 24.03.2020

    No sabia quin dia era, només que feia calor. Estàvem a alta mar. Feia cinc dies que vam sortir de la costa de Líbia, on ens havien donat la barca.

    - Ja deu faltar poc. Ens van dir que en dos dies hi seríem – digué un home, d’uns setanta anys.

    Una altra nit va passar i res, només s’hi veia blau.

    - Aigua!, està entrant aigua! – exclamà una nena petita.

    I, allà a alta mar, sense poder-hi fer res per a impedir l’enfonsament, morts de gana, vaig perdre l’última goteta d’esperança per a arribar a aquell món on, segons m’havien dit, era un lloc d’esperança i prosperitat.

    Ja només quedàvem set o vuit persones en els darrers troncs de fusta que encara flotaven. Els altres havien marxat nedant per desesperació i havien mort, ja que no havien nedat mai.

    Allà era el destí. Amb l’últim fil de veu xiuxiuegí: “vaixell”.

    Galindó daurat

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS