El crit de la sirena

    • +16 ANYS
    • 18.03.2019

    Sobre el cor, un àncora la fa capitana d’un vaixell sense vela. Nau no necessitava per iniciar una nova guerra. Crida, des de mar endins, per allò que la tradició li nega. És conscient de totes les mentides que corren per la terra erma. Arrabassada la veu per un amor terrenal, quina follia! Ella és la senyora de la mar, forta, llesta i amb joventut eterna. Neda sense por sota conjur lunar, les escates brillen en les aigües, insignes de marinera condecorada. Guarda l’incessant vent, la sorra i la sal dins el pit. En la memòria, les seves germanes unides en aquesta crida. S’apropa sigil·losa vora la costa, un desert de petxines trinxades besades per la mar. La terra sedegosa demana clemència per la maldat del sistema instaurat. La sirena empeny el seu cos fora les aigües i crida en nom de la llibertat.

    Minerva

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren