El cant de sirena

    • +16 ANYS
    • 17.02.2022

    Si m'haguessin lligat al pal major i no hagués saltat a l'aigua, atret per l'amor infinit d'aquells cants, ara seria rei a Ítaca. Però vaig ser jo qui havia lligat la resta de tripulants. Així que vaig expulsar tot l'aire dels meus pulmons i vaig descendir cap a l'origen d'aquells cants. A cada braçada em sentia més ple, més estimat. A cada braçada el blau era més fosc i en pocs instants ja no es veia res. Potser perquè havia tancat els ulls per centrar-me només en aquell cant, o potser ja era tot fosc. Em faltava l'aire, jo somreia. Havia trobat el meu destí, la càlida abraçada del mar.

     

    Adria

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS