El cant de la sirena

    • +16 ANYS
    • 18.02.2019

    Mala fama tenim nosaltres, les sirenes. Se’ns acusa falsament.

    El nostre cant no és una crida desesperada. No és una posada en escena premeditada amb un objectiu velat i mesquí. Canto i deixo anar notes greus, de vellut, de plom, sentiments compactats i curosament amagats, retinguts… que finalment es poden esponjar i deixondir, que esdevenen aquestes notes que sonen com plors, com crits desesperats. Que no volen embruixar ni atreure ningú, que se saben poderoses i mortíferes, que tenen un poder il·limitat perquè arriben al cor mateix de qui escolta i fan ressonar les seves pròpies pors, les seves ànsies de compartir i acompanyar, de ser acompanyat, de deixar d’estar sol…

    Jo, sirena, no canto per tu, per atreure’t sinó per poder continuar viva.

    Senzillament, canto.

    I bressolada per aquestes notes que neixen de la foscor pregona del meu ventre sóc capaç d’encarar la nit, de començar un nou dia.

    Fractal

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren