El Buit.

    • 13-15 ANYS
    • 12.04.2021

    Vivim aixafats entre dos gegants blaus, un a dalt i un a baix. Som com una estella ficada entre ungla i dit. Infectant, contaminant tot el que ens envolta.

    Ara, perdut enmig de l’Atlàntic, he après que encara que sembli tan potent, l’oceà és tant fràgil com la ceràmica; que tot es basa en l’equilibri, i que nosaltres no som essencials.

    Trec el cap per la borda del veler i observo la foscor envoltada de misteri que regna allà a baix. Havia emprès aquell viatge per fugir d’una vida monòtona i del buit que s’hi havia format. “Per trobar un motiu per seguir” m’havia dit quan partia, però aïllar-me ho havia empitjorat tot.

    Vaig capbussar-me en aquella tranquil·litat temptadora, la sensació de que alguna cosa més gran que jo em protegia abraçant-me amb humides i fresques mans va envair-me. Finalment, nedant cap a baix, l’aigua va omplir el buit.

     

    Si

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren