Dolors

    • +16 ANYS
    • 25.04.2019

    Escanyaré la bèstia abans no em recaragoli de dolor. El meu Leviatan no pren paciència com el profeta Job. Sura damunt les onades i vol engolir aquest pobre mariner. El balanceig de la barca bressola els meus records. Em lleva les escates protectores i em deixa indefens. Clava'm les dents, monstre marí, no ho dubtis. Abans que els parracs de la meva vida els escampi el vent de Llevant. Sé que has fixat les teves pupil.les en el meu ser. Diuen que criden a l'aurora. Ja són moltes les meves singladures, perseguit per la teva ombra de serp maligna i gegant. Tu escups foc, i jo dolor. De genolls a coberta, pidolo arribar al port del meu capvespre. Amb els ulls negats de plor, amb l'horitzó immens al meu davant. Bona singladura, bèstia infecta!

    fusta vella

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren