Dolç balanceig

    • +16 ANYS
    • 17.04.2020

    Mentre el mar el gronxava, recordava la infància a l’Àfrica.

    Estimava la seva terra, però en créixer, la misèria i la guerra l’obligà a fugir.

    Emprengué una aventura llarguíssima, per creuar el continent com a emigrant i fugitiu. Les hores de mà d’obra les bescanviava per menjar, pernoctacions, aigua, trajectes o bé amagatalls. Tenia por d’acabar arrestat, deportat, expulsat per tornar com a repatriat i presoner al seu país.

    Però no, al cap de moltes peripècies, estava al mig del mar amb d’altres en una pastera esperant. S’obligà a deixar de pensar en la gana, la set, la desesperació. Preferí fixar-se en els colors que el sol regalava en l’albada, la posta, en les estrelles i en el dolç balanceig que l’aigua li oferia.

    Un vespre observant els últims vestigis porpres de claror, veié a l’horitzó com una petita llum s’apropava a ells.

    Era un vaixell de salvament!

     

    Dolça esperança

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS