Deriva

    • +16 ANYS
    • 30.04.2019

    De cap manera el vostre encisador cant em conduirà a la deriva. No podeu ser, sirenes, el far de la meva existència. Que em lliguin al pal de la realitat, i les meves orelles es tanquin a pany i forrellat. Tot i la sotsobra del meu rumb, fugiré dels rínxols de la vostra cabellera, del llac de la vostra mirada, de la música que escampeu. Deixar que el vent balancegi la nau. Ancorar el peus a coberta, respirant a fons. El vostre ham musical no pot ser un parany malèvol. Les abelles no fornirien prou cera per escapar al vostre engany. Sigui el suau ventijol qui dreci el rumb, tot i el perill dels esculls diaris. Quedo corprès de la facilitat del vostre engany, de la seducció del vostre pentagrama. Escric al quadern de bitàcola: desviació del rumb per parany musical cobert de belles escates.

    fusta vella

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren