Demències

    • +16 ANYS
    • 10.04.2020

    Navego per un mar de color de plata, fins que un crit d'aigua aclapara el silenci que regna sobre el petit vaixell de vela blanca. Miro a l'aigua i ploro ofegant encara més aquell instant. Estiro la mà, però no l'agafo. Crido perquè torni, tot és inútil. Vull rescatar-lo i fracasso. Ell és l'amo de la meva infància i no estic disposat a perdre'l entre l'oblit del mar de la memòria.

    Àvia

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS