De voler ser sirena

    • +16 ANYS
    • 28.02.2019

    Demanava a Neptú i Afrodita el plaer, de fer-me un ser mitològic i fàtic:

    Ompliu-me els secrets de bombolles marines, arranqueu-me la pell per escates, que el mar em bressoli els cabells ennusant-ne les trenes, que els ulls glaucs no confonen, que vull ser sirena! Vull jugar amb balenes salvatges, divertir-me envoltant-les, escapar dels tentacles de pops monstruosos, Hipocamps i Makaras.

    Aconseguits els meus precs, jo ho era inconscient! Ignorava que la vida immortal no té el risc de la pèrdua. Que les sirenes cantem, però no per burlar els mariners, sinó per sentir vida i que el temps no és estàtic. Cantem perquè l’eternitat pesi menys que el buit dens del desig de ser humanes mortals. Oblidem el valor que té la vellesa en l’infern ananké dels Déus grecs i sirenes, oblidem el sentit de la vida i el temps quan acaba i comença.

    Nura

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren