DE POLPS I DE SIRENES

    • +16 ANYS
    • 1.04.2019

    A mitjans dels anys cinquanta de la passada centúria, en un petit poble mariner, un empresari de la capital va voler obrir un bar de dones de dubtosa reputació. Li posaria per nom La Sirena. La Lliga Catòlica de Dones de Déu organitzà una campanya per impedir-ho. Repartiren pels carrers de la població uns pamflets on, a banda d’unes lletres que ningú llegia, es veia dibuixada una sirena i, al seu darrere, una mena de monstre de llargs tentacles, però amb rostre i faccions d’home de mar i mirada viciosa. La creença popular determinà que qualsevol pescador que s’apropés a un polp o una sirena es podia convertir en un ésser monstruós com aquell. Durant generacions només les dones s’atreviren a pescar alguna classe de cefalòpode. Pel que fa a les sirenes, per evitar per complet aquella maledicció, totes les que s’anaven pescant es tornaven a llençar a la mar.

    ATIPAR

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren