CORALL

    • 13-15 ANYS
    • 15.03.2019

    Corall mai havia sabut qui era. Ni on vivia. Ni que havia de fer allí baix. Vivia a les profunditats del Mediterrani. Pel matí quan es despertava, brodava versos de sucre i se'ls cosia entre els cabells per a que l’aroma a dolç, endrapés a algun mariner que passava. No volia estar amb ningú mai més.

    En part, era feliç d’estar vidua. Aquella relació que ara veia des de fora, la va deixar marcada crònicament. Els crits. Els cops. Les baralles. Ella sempre s’enduia la pitjor part. Aquell monstre del que estava enamorada l’enverinava cada dia amb les seves paraules de cianur i la ridiculitzava davant els taurons que passaven. Per les nits plorava, i, els versos de sucre que brodava pels matins eren les úniques paraules que endolcien els seus dies.

    Als seus 100 anys ella volia ser la única sirena del seu mar.

     

    TriTriTritons

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren