CONTRA ESCIL·LA I CARIBDIS

    • +16 ANYS
    • 11.04.2019

    No era fàcil, evitar els sis caps en forma de gos, voraços per devorar la carn dels mariners malaguanyats del dia. Creuar aquell estret era un suïcidi, perquè, o bé havies de passar prop d’Escil·la, la dels sis caps, o bé havies d’apropar-te perillosament als remolins de Caribdis. La meva gesta l’explicarien els cronistes, però ho vaig fer per guanyar temps: la Penèlope en feia massa que m’esperava.

    Quan vaig marxar de casa, em va etzibar unes paraules que encara em ressonaven. “És l’excusa més estúpida que he sentit mai per fer la guerra. Tot aquest muntatge per una dona? Digueu les coses com són: als homes us agrada barallar-vos. I si trigues gaire, potser ja no m’hi trobes, a Ítaca. Tu mateix”.

    “Tu mateix”. Ideal per posar algú contra l’espasa i la paret.

    I ara estava contra Escil·la i Caribdis.

    De nou, aquella opressió al pit.

    Onnah

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren