COM UN HOME VA VIATJAR FINS LA SEVA MORT

    • +16 ANYS
    • 3.05.2019

    Sense veure, puc sentir el paisatge que està davant del meu ésser. És tan esplèndid que es pot comparar amb les ones del mar tocant l'arena amb aquella delicadesa que enamora l'ànima. Puc flairar la brisa i transportar-me a un altre lloc, puc sentir la puresa i la innocència de l'aigua que volen prendre'm. Amb les meves oïdes percebo la dolça melodia d'un lloc idil·li. De cop, unes fines mans toquen el meu cos fred, uns llavis suaus palpen la meva galta i jo enamorat deixo portar-me pel seu cant.

    M'està sortint sang del pit. Un riu de roses vermelles embruta la innocència de l'aigua. Prefereixo llevar-me la vida abans de tacar la perfecció que capten els meus sentits.

    Obro els ulls. Jo, a punt de morir. La meva mirada està buida i només hi ha tempesta i la figura d'una dona traient el punyal del meu cor.

    Querobero

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren