Cap a la foscor?

    • +16 ANYS
    • 10.02.2020

    No sé l'estona que fa que m'aguanto flotant a la foscor. No hi ha manera de mesurar aquesta eternitat.

    Tot ha passat excessivament ràpid; l'Albert i l'Anna han sortit volant per la borda i espero que s'hagin pogut agafar a alguna cosa que flotés. Jo he acabat en una bombolla d'aire sota coberta.

    L'onada, l'impacte, la pèrdua de l'equilibri i tots hem caigut. Per un instant, mentre sortia volant, he vist la terrible imatge del veler donant la volta i com s'enterrava el màstil sota l'aigua.

    I ara estic aquí, esperant a veure qui arriba abans. Aquells que em salvaran o el cansament que em farà enfornsar-me sense remei a la foscor.

    És estúpid el cúmul de pensaments innecessaris que passen pel meu cap en aquests moments. Records i coses pendents. Coses que hauria d'haver dit o fet.

    Potser és massa tard.

     

    escru

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS