Cançó

    • +16 ANYS
    • 20.03.2020

    Mare mareta, en tu penso . Arraulit en aquest bot pudent. Fugint de tot, per tu. Em bressolen les onades, no pas els teus braços. Em mulla la por. Enyoro les llàgrimes dels teus ulls mentre m’acaronaves de petit, les nits que no podia dormir de por. Et vaig prometre un futur millor, deixant que els esclavistes del segle XXI em guiessin vers una Europa, que, diuen, és la terra promesa. Res ha sortit bé. A la deriva, recordo el teu amor, la teva calidesa. Desconeixia la immensitat del cel a les nits. Sentir-me fràgil al teu costat em feia fort. Ens hem begut tota l’aigua, i escasseja el menjar. Confiem en un rescat incert. Diuen que hi ha ànimes compassives que naveguen arreu de la mar. Tant de bo ens trobin. Mentrestant, repasso mentalment les cançons de bressol que entonaves. Ajunto les mans.

    terrassa

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS