C3RV4NT35

    • +16 ANYS
    • 6.04.2022

    La sal cristal·litzava com petites escates platejades sobre la pell d’aquells rostres blancs, desproveïts del color de la vida. Els seus ulls romanien oberts, perduts en la immensa foscor de la mort, en la desconsolada buidor del silenci. Una quietud que també regnava en aquelles costes de Lepant cobertes de carn de canó. I en aquelles aigües on s’hi havien jugat tantes vides, els màstils allargaven els seus braços amunt en un intent desesperat de clavar les seves ungles als núvols; tot i sabent que les naus s’enfonsaven, enduent-se mar endins milers de cossos innocents. Un d’aquells cossos baixava lentament, girant com les aspes d’un molí. El plom de dos tirs li havia inutilitzat la mà esquerra, però amb l’altra hauria escrit grans obres que haurien marcat el segle d’or de la literatura espanyola. Tothom hauria recordat el seu nom, si no fos perquè s’enfonsava en aquelles aigües saturades d’oblit.

     

    Sancho

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS