ANYORANÇA

    • +16 ANYS
    • 12.04.2021

    És fosc, m’estic enfonsant i l’únic que puc escoltar és el cant de les balenes envoltant-me en una mena d’esfera de nostàlgia. Tants anys navegant entre oceans, voltant pel món impregnant-lo de la teva memòria.

    Continuo buscant-te des del dia en què el mar ens va separar, des que em van arrabassar la meva felicitat. Potser és el dol el que mai m’ha permès separar-me de l’aigua o potser és la bogeria el que m’ha fet seguir estimant-te incondicionalment. Una tristesa atlàntica ha fet que odiï l’oceà i que a la vegada el necessiti com et necessitava a tu. M’urgia sentir-me a prop teu encara que això impliqués malviure a alta mar o perdre el poc seny que em quedava. Sigui com sigui, ara m’ofego en la immensitat de la marea i em sufoco sent conscient que, després de tant de temps, segueixo a la deriva dels teus records.

     

    Atlàntida

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren

#museumaritim

Este mensaje de error solo es visible para los administradores de WordPress

Error: Las solicitudes de API se están retrasando para esta cuenta. No se recuperarán nuevas entradas.

Inicia sesión como administrador y mira la página de configuración de Instagram Feed para obtener más detalles.