Allà on el cel flamegi, t’esperaré

    • +16 ANYS
    • 9.03.2021

    El so de les ones llepant suaument la platja, amb la cadència rítmica i mandrosa d’un balancí només trencada pel grall d’alguna gavina solitària, l’havia endormiscada. Arrepenjada a la finestra i amb les mans aguantant-li el cap, passava les hores, com de costum, dirigint una mirada trista i melancòlica a l’horitzó; un horitzó que un sol baix encenia ara de roig i daurat, convertint les barques que tornaven a port en taques d’ombra que solcaven les aigües. La càlida brisa que li acariciava la pell bruna li duia les rialles de dos nens, dues petites siluetes negres que corrien i jugaven a la platja, escurant àvidament els minuts de llum.

    Les ciutats i els ports canviaven, però el mar sempre era el mateix arreu. Apartant el pensament del pes que li oprimia el pit, pensà que potser, aquesta vegada, en aquest horitzó... el veuria tornar, saludant-la des de la coberta.

     

    Ōkeanós

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren