Al mig del mar

    • +16 ANYS
    • 10.02.2020

    Tinc fred. És fosc. Cóm pot ser que tots estiguin dormits? Miro al cel. Les estrelles no paren de fer pampallugues. Si almenys pogués menjar alguna cosa. Si almenys pogués beure aigua. Ni que fos unes gotes. I aquest balanceig que no cedeix, amunt i avall que ens bressola. Aquest mar imparable. Aquest balanceig deu ser com el que notes tu dins de la meva panxa. La meva estimada Amal. T’imagino dormint enroscada dins meu. Calentona. Feliç. Lluny de les maldats de les persones. Tu no saps encara com sona el brunzit d’una abella, ni tampoc el d’un dron. Desconeixes la olor del gessamí, o el de la mort. Encara no has vist la llum brillant del sol, ni la d’un edifici en flames. Tot serà nou per tu petita Amal. És el teu batec el que em manté viva en aquesta barca que va a la deriva.

    Navegant

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS