Aigües negres

    • 13-15 ANYS
    • 23.04.2019

    Solcava una nau en el mar, i l’aigua arran de la fusta amb cops demanava engolir-la. Els dies calorosos passaven, i el vent xiulava, la brisa ardent miratges provocava. La galera seguia les rutes del portolà esperant atracar en el port assignat.

    Les veles s’inflaven, i la naviliera avançava imponent pel terra d’ones nu de senyals.

    El primer tro va ressonar, i l’embarcació mercantil es feia pas per les onades i els llamps; la pluja li mullava el rostre, i entre la foscor dels núvols que tapaven el sol avançava buscant altre cop la tranquil·litat entre un mar de perills.

    Finalment, la naviliera s’alliberà de les mans de la tempesta. Però les ombres del mar s’acostaven portant l’obscuritat del fons. Caigué altre cop en unes mans grans provinents de les profunditats, unes extremitats tacades de tinta, unes potes de vuit tentacles. Llavors sí que es va enfonsar.

    Nicol Bolas

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren