Abans no marxis, espera’m.

    • +16 ANYS
    • 2.06.2020

    Si em bufes el clatell amb força perquè et canti una cançó,

    vindré a buscar-te d’amagat entre els meus racons,

    em despendré en petits trossets esllavissats al teu cantó,

    que colpeges amb ràbia quan dormo a fons.

    Però d’aprop t’oloro la pell que em deixes salada,

    on als meus peus et trobo sempre,

    i de lluny t’escolto quan la brisa es calmada,

    quan ja és hora baixa i llum de vespre.

     

    Però no marxis encara,

    espera.

     

    Vull escoltar la teva veu, la que duus dins,

    la que em desperta i la que et ploro.

    La que omplo de llàgrimes dolces la teva panxa

    i et penetro amb força quan fa tempesta.

    Ara t’escolto per uns instants,

    llençant-me al buit fins a desaparèixer,

    quan ja he regat les nostra terra,

    i de les teves mans puc tornar a néixer.

     

    AMA

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS