A pocs centímetres dels nostres ulls

    • +16 ANYS
    • 16.03.2020

    Les partícules minúscules de sal. Les llepades discretes però directes de l’aire. La frescor del líquid transparent. La calma i la serenor que proporciona l’esguard de l’horitzó. Les embarcacions, tant les menudes com les immenses, que tracen un camí fugaç. Jo, mentre ho contemplo, m’adono que el mar en què sempre havia somiat i cregut ja no existeix, i el que tinc al davant m’esgarrifa: perquè crida, agonitza, sagna. En l’instant en què vull agafar les mans dèbils i tremoloses que s’hi multipliquen per rescatar-les, l’aigua les engoleix totes, sense excepció. Així és com d’un sol glop cada dia s’evaporen esperances, il·lusions i vides a pocs centímetres dels nostres ulls. De veritat que ens podem resignar a tancar-los i a fer com si res d’això existís?

     

     

    Boira

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS