A mar, amor

    • +16 ANYS
    • 20.02.2019

    El vaixell Partènope travessava mars desconeguts quan elles van començar a cantar. Els tripulants, encisats i plens de desig, abandonaren Partènope per abraçar les muses, mentre les sirenes els rebien amb l’estómac ben obert. Al vaixell només va quedar un mariner, el qual xiuxiuejava a l’oceà somnis i anhels, mentre alçava la mirada al mar d’estrelles i es deixava acariciar pels seus esquitxos. No era un noi comú.

    Pisínoe es va enamorar. Amb un cant més suau que el de les seves companyes, va cridar-lo. Ell, però, ni es va immutar. La noia peix va negar-se a deixar-lo enrere i, mentre trepava pel vaixell, va somriure en notar el seu cos escamat endurir-se i unir-se a Partènope. Posidó l’havia maleït per traïció. El seu últim alè va ser dirigit cap al noi somiador, el qual mai va escoltar el cant del mascaró de proa més bonic, ja que era sord.

    Lilium

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS

mmb microrelats

El mar t’inspira?
Envian’s el teu relat!

PARTICIPA!

Col·laboren