28 d’abril de 1789

    • +16 ANYS
    • 8.04.2022

    La visió de l’HMS Bounty allunyant-se plàcidament menada pel capità Bligh s’ha esvaït definitivament.

     

    Dins aquest bot a la deriva només posseeixo un xic de rom, una pistola, una bala solitària (cortesia professional)... i tinta, ploma i un quadern on escric aquestes notes.

     

    Com has acabat així, cristià? Quin trist motí volies organitzat tot sol? Si tinguéssis per companyia un parell de taurons grisos… Serien senyal inequívoca de la proximitat d’algun atol on esperar la mort amb més… comoditat.

     

    I ara, sobre les ones, imagino aquells malucs exòtics dansant un altre cop. Em parlen... Que vingui al fons? És el preu dels dies en què em vau elevar més amunt de l’èxtasi? Un cavaller anglès paga sempre els seus deutes.

     

    No vull morir i ser oblidat. Però ho accepto. El record del meu nom es diluirà en el temps i aquesta última llàgrima ja no es separarà mai de l’oceà.

     

    Mari Muntanya

ÚLTIMS RELATS / ÚLTIMOS RELATOS