La nostra història i cultura marítima està feta de fusta i de paper, de lona i de metall, però també de persones de carn i ossos. Per desgràcia, també les persones tenen una vida activa i un moment en què, com diuen els professionals, puja a bord el pràctic i els porta a una altra vida. Cada persona que emprèn aquest viatge ens deixa més pobres, però en certs casos qui marxa deixa un llegat valuós i permanent. Aquest és el cas d’en Quim Pla, pilot de la Marina Mercant, mestre de navegants, investigador, autor, promotor de la cultura marítima, etc. En tres paraules gegantines, home de mar. Durant dècades ha estat la persona que sempre hi era quan la necessitaves, i que semblava desconèixer la paraula “no”. A Girona, on va crear l’any 1981 l’Associació Gironina d’Amics de la Mar (AGAM), era una institució. Fa molt poc, a la revista ARGO #11, editada pel Museu Marítim de Barcelona, li dedicàvem un espai, molt menor del qual segurament mereixia, però que, per a la nostra institució, era una mena de reverència de paper a la seva carrera i a la seva persona. La foto que acompanya aquesta nota és d’en Quim Roser, qui va captar perfectament la profunditat del personatge. Qui vulgui saber-ne més pot veure l’entrevista publicada pel Museu de la Pesca que adjuntem al final d’aquest text, però en aquests casos sempre és millor parlar amb els seus amics i deixebles i fer que us expliquin històries i anècdotes, les que donen la veritable dimensió humana. També us animem a rellegir alguns dels seus llibres i articles, que trobareu a la biblioteca del museu, com un petit homenatge individual a una persona que ens ha deixat, però que mentre el recordem, ens acompanyarà en la nostra missió de preservar i divulgar el patrimoni marítim català.

Bon vent.