Escull el teu color
-
- |
- |
- |
- Registre
- |
- Contacte
- |
- Premsa
- |
- Notícies i novetats
- |
- Convocatòries, beques i licitacions
- |
-
CALENDARI
D'ACTIVITATS
D'ACTIVITATS
Estem a
Inici
>
Visita al MMB
Les Drassanes Reials de Barcelona
Les Drassanes Reials de Barcelona, edifici on s’ubica el Museu Marítim de Barcelona, són una mostra d’arquitectura gòtica civil de gran valor.
Les Drassanes Reials de Barcelona. Història.
El Museu Marítim de Barcelona es troba ubicat a l'edifici de les Drassanes Reials, en la façana marítima de la ciutat i al peu de la muntanya de Montjuïc. Les Drassanes van ser construïdes com a arsenal de galeres al servei de la Corona d’Aragó.
El conjunt, amb més de 700 anys d’història, són un espai encara força desconegut des del punt de vista històric, però amb els projectes de recerca ja en marxa i les excavacions arqueològiques que s’hi faran pròximament el nostre coneixement sobre el conjunt i el seu significat s’ampliaran en un futur immediat.
Els orígens de l’edifici són imprecisos. Es pot iniciar la seva història amb una menció documental datada l’any 1243, però la construcció d'aquest conjunt arquitectònic se situa de fet en el període que transcorre entre els anys 1283 i 1328, primer, i després en una altra fase d’obres entre el 1328 i el 1390. El resultat final és un conjunt regular (quadrat) compost per una successió de naus gòtiques sostingudes sobre pilars de pedra i cobertes amb una teulada de vessants a dues aigües. Un espai cobert però ample, amb llum i espai de treball. Gairebé és un sostre sostingut per palmeres de pedra on s’hi podia treballar sota aixopluc.
Amb posteritat a aquestes dates es realitzen diverses ampliacions, bàsicament tres, adossades al cos original, i que acaben completant el conjunt: el “Porxo Nou” (1390-1415), conegut tradicionalment amb el nom d’edifici de Pere IV; les naus de la Generalitat, adossades a la construcció medieval per llevant entre 1612 i 1618; i la prolongació de les naus gòtiques cap al costat oposat a la línia de mar, fetes als segles XVII i XVIII, i que actualment reben el nom de Sala Comillas.
El conjunt de les Drassanes quedava extramurs de la fortificació medieval del s. XIII, però amb l’ampliació del s. XIV, que incorporava el Raval, les Drassanes van quedar dintre del nou recinte emmurallat, en un angle de la ciutat. Precisament un pany d’aquesta muralla tanca encara el conjunt per ponent, mirant a Montjuïc, i és, actualment, l’únic testimoni de les muralles de la ciutat que van ser enderrocades a partir del 1854. Inclòs en aquest tram de muralla hi ha un Baluard de mitjan segle XVII.
Durant els segles XVIII i XIX, amb l’edifici utilitzat com a equipament militar, es van fer diverses intervencions menors, en general nous edificis auxiliars afegits. El més important va ser un edifici pentagonal, la Caserna de Cavalleria, a tocar la Rambla, enderrocat l’any 1935. En tot cas les diferents ocupacions han mantingut l’estructura bàsica de l’edifici, de manera que ens ha estat preservat gairebé en el seu aspecte original.
El conjunt de les Drassanes Reials de Barcelona va ser inclòs en el Registre de Patrimoni Històric, Artístic i Científic de la Generalitat de Catalunya l'any 1937, i va ser declarat Monument Històrico-Artístic per decret del Consell de Ministres del Govern espanyol el 5 de maig de 1976.
Les Drassanes Reials de Barcelona. Funcions i usos.
Les Drassanes Reials van ser concebudes com un arsenal de galeres, és a dir, com un espai de construcció naval, de reparació i manteniment, i també de servei per a la flota de guerra de la Corona d'Aragó. En aquest indret s’hi construïen galeres, però també s’hivernaven i s’hi emmagatzemaven aparells, ormeigs, armes, queviures, etc. Aquest primer ús és el que explica l’estructura arquitectònica del conjunt, tot i que, des del punt de vista estètic, tingui als nostres ulls un valor afegit.
L’ús de les Drassanes Reials com a arsenal va mantenir-se fins a la primera meitat del segle XVIII i oficialment l’any 1745 va deixar de tenir una funció relacionada amb la marina. A partir d’aquest moment passava a ser un edifici de l’exèrcit, tot i que ja abans hi havia hagut presència militar no naval sota les seves arcades. Des del 1802 fins l’any 1935 el principal ús del conjunt va ser el de Mestrança i desprès Parc d'artilleria. S’hi emmagatzemaven i reparaven canons, armons, carros, etc.
Malgrat que hi havia projectes per enderrocar el conjunt per obrir un carrer que unís l’Eixample amb el port (Pla Cerdà de 1859, Pla Baixeras de 1889), una campanya encetada l’any 1927 per Carreras Candi i el Centre Excursionista de Catalunya, i recolzada pels mateixos militars, va impedir la destrucció d’aquest monument gòtic. El conjunt, com altres espais d’ús militar, va retornar a la ciutat l’any 1929, tot i que el desallotjament per part de la mestrança es va endarrerir. L’estiu de 1936, amb l’esclat de la guerra i aprofitant l'evacuació total dels militars, a les Drassanes s’hi va instal·lar el recentment creat Museu Marítim de Catalunya, i des de llavors el vell arsenal torna a ser un espai dedicat a la cultura marítima.
Des del 1941 una gran part del conjunt va ser dedicada a albergar el Museu Marítim de Barcelona, nom amb el qual va ser batejat el museu un cop inaugurat. A mesura que l’edifici era restaurat (durant la Guerra Civil havia patit certs desperfectes) els espais eren dedicats a l’exposició permanent del museu, o a serveis complementaris.
A partir del 1985, amb la redacció del Pla Director de Reforma i Restauració de les Drassanes dels arquitectes Esteve i Robert Terrades. En el mateix temps es va redactar un pla d’usos el qual va produir un canvi en la filosofia de l’ús del conjunt arquitectònic. Tot i mantenir la funció museística, es plantejava l’ús integral del conjunt de les Drassanes per esdevenir un espai al servei de la cultura marítima i un referent en la Mediterrània.
Aquest Pla que ha estat revisat i actualitzat en funció dels requeriments que s’han anat plantejant, s’ha executat parcialment: s’han realitzat obres a les àrees tradicionalment conegudes com edifici de Pere IV, la sala Marquès de Comillas i darrerament, les Naus de la Generalitat. També s’ha intervingut a la façana marítima, i a l’anomenada Llotja de Sant Cristòfol.
Les properes intervencions permetran en molts casos fer, per primera vegada, intervencions arqueològiques que, sens dubte, aportaran un millor coneixement sobre el passat i les funcions de l’edifici gòtic. Paral•lelament, continuen els esforços per donar a conèixer l’edifici i posar-lo en valor.
Les Drassanes Reials de Barcelona, edifici on s’ubica el Museu Marítim de Barcelona, són una mostra d’arquitectura gòtica civil de gran valor.
Les Drassanes Reials de Barcelona. Història.
El Museu Marítim de Barcelona es troba ubicat a l'edifici de les Drassanes Reials, en la façana marítima de la ciutat i al peu de la muntanya de Montjuïc. Les Drassanes van ser construïdes com a arsenal de galeres al servei de la Corona d’Aragó.
El conjunt, amb més de 700 anys d’història, són un espai encara força desconegut des del punt de vista històric, però amb els projectes de recerca ja en marxa i les excavacions arqueològiques que s’hi faran pròximament el nostre coneixement sobre el conjunt i el seu significat s’ampliaran en un futur immediat.
Els orígens de l’edifici són imprecisos. Es pot iniciar la seva història amb una menció documental datada l’any 1243, però la construcció d'aquest conjunt arquitectònic se situa de fet en el període que transcorre entre els anys 1283 i 1328, primer, i després en una altra fase d’obres entre el 1328 i el 1390. El resultat final és un conjunt regular (quadrat) compost per una successió de naus gòtiques sostingudes sobre pilars de pedra i cobertes amb una teulada de vessants a dues aigües. Un espai cobert però ample, amb llum i espai de treball. Gairebé és un sostre sostingut per palmeres de pedra on s’hi podia treballar sota aixopluc.
Amb posteritat a aquestes dates es realitzen diverses ampliacions, bàsicament tres, adossades al cos original, i que acaben completant el conjunt: el “Porxo Nou” (1390-1415), conegut tradicionalment amb el nom d’edifici de Pere IV; les naus de la Generalitat, adossades a la construcció medieval per llevant entre 1612 i 1618; i la prolongació de les naus gòtiques cap al costat oposat a la línia de mar, fetes als segles XVII i XVIII, i que actualment reben el nom de Sala Comillas.
El conjunt de les Drassanes quedava extramurs de la fortificació medieval del s. XIII, però amb l’ampliació del s. XIV, que incorporava el Raval, les Drassanes van quedar dintre del nou recinte emmurallat, en un angle de la ciutat. Precisament un pany d’aquesta muralla tanca encara el conjunt per ponent, mirant a Montjuïc, i és, actualment, l’únic testimoni de les muralles de la ciutat que van ser enderrocades a partir del 1854. Inclòs en aquest tram de muralla hi ha un Baluard de mitjan segle XVII.
Durant els segles XVIII i XIX, amb l’edifici utilitzat com a equipament militar, es van fer diverses intervencions menors, en general nous edificis auxiliars afegits. El més important va ser un edifici pentagonal, la Caserna de Cavalleria, a tocar la Rambla, enderrocat l’any 1935. En tot cas les diferents ocupacions han mantingut l’estructura bàsica de l’edifici, de manera que ens ha estat preservat gairebé en el seu aspecte original.
El conjunt de les Drassanes Reials de Barcelona va ser inclòs en el Registre de Patrimoni Històric, Artístic i Científic de la Generalitat de Catalunya l'any 1937, i va ser declarat Monument Històrico-Artístic per decret del Consell de Ministres del Govern espanyol el 5 de maig de 1976.
Les Drassanes Reials de Barcelona. Funcions i usos.
Les Drassanes Reials van ser concebudes com un arsenal de galeres, és a dir, com un espai de construcció naval, de reparació i manteniment, i també de servei per a la flota de guerra de la Corona d'Aragó. En aquest indret s’hi construïen galeres, però també s’hivernaven i s’hi emmagatzemaven aparells, ormeigs, armes, queviures, etc. Aquest primer ús és el que explica l’estructura arquitectònica del conjunt, tot i que, des del punt de vista estètic, tingui als nostres ulls un valor afegit.
L’ús de les Drassanes Reials com a arsenal va mantenir-se fins a la primera meitat del segle XVIII i oficialment l’any 1745 va deixar de tenir una funció relacionada amb la marina. A partir d’aquest moment passava a ser un edifici de l’exèrcit, tot i que ja abans hi havia hagut presència militar no naval sota les seves arcades. Des del 1802 fins l’any 1935 el principal ús del conjunt va ser el de Mestrança i desprès Parc d'artilleria. S’hi emmagatzemaven i reparaven canons, armons, carros, etc.
Malgrat que hi havia projectes per enderrocar el conjunt per obrir un carrer que unís l’Eixample amb el port (Pla Cerdà de 1859, Pla Baixeras de 1889), una campanya encetada l’any 1927 per Carreras Candi i el Centre Excursionista de Catalunya, i recolzada pels mateixos militars, va impedir la destrucció d’aquest monument gòtic. El conjunt, com altres espais d’ús militar, va retornar a la ciutat l’any 1929, tot i que el desallotjament per part de la mestrança es va endarrerir. L’estiu de 1936, amb l’esclat de la guerra i aprofitant l'evacuació total dels militars, a les Drassanes s’hi va instal·lar el recentment creat Museu Marítim de Catalunya, i des de llavors el vell arsenal torna a ser un espai dedicat a la cultura marítima.
Des del 1941 una gran part del conjunt va ser dedicada a albergar el Museu Marítim de Barcelona, nom amb el qual va ser batejat el museu un cop inaugurat. A mesura que l’edifici era restaurat (durant la Guerra Civil havia patit certs desperfectes) els espais eren dedicats a l’exposició permanent del museu, o a serveis complementaris.
A partir del 1985, amb la redacció del Pla Director de Reforma i Restauració de les Drassanes dels arquitectes Esteve i Robert Terrades. En el mateix temps es va redactar un pla d’usos el qual va produir un canvi en la filosofia de l’ús del conjunt arquitectònic. Tot i mantenir la funció museística, es plantejava l’ús integral del conjunt de les Drassanes per esdevenir un espai al servei de la cultura marítima i un referent en la Mediterrània.
Aquest Pla que ha estat revisat i actualitzat en funció dels requeriments que s’han anat plantejant, s’ha executat parcialment: s’han realitzat obres a les àrees tradicionalment conegudes com edifici de Pere IV, la sala Marquès de Comillas i darrerament, les Naus de la Generalitat. També s’ha intervingut a la façana marítima, i a l’anomenada Llotja de Sant Cristòfol.
Les properes intervencions permetran en molts casos fer, per primera vegada, intervencions arqueològiques que, sens dubte, aportaran un millor coneixement sobre el passat i les funcions de l’edifici gòtic. Paral•lelament, continuen els esforços per donar a conèixer l’edifici i posar-lo en valor.
Imatges
-
Antiga façana de mar -
Escala noble de Pere IV -
Torre del segle XIII -
Parc d'artilleria. Operaris treballant al taller -
Jardí del Rei i LLotja de Sant Cristòfor -
Arcades de la nau VII -
Vista aèria de les Drassanes -
MMB. Sala Pere IV -
Vista aèria de les Drassanes -
Antiga entrada al Museu -
Façana de mar -
Vista de la Galera Reial -
Contraforts de les Naus de la Generalitat
VISITA AL MMB
Subscriu-te!
Vols estar al corrent de totes les novetats i activitats que el Museu Marítim de Barcelona et proposa? Actes del món marítim, xerrades, exposicions, descomptes especials... Registra't i ho rebràs tot a la teva bústia! Així de fàcil. Omple el següent formulari i no t'ho perdis!
Vols estar al corrent de totes les novetats i activitats que el Museu Marítim de Barcelona et proposa? Actes del món marítim, xerrades, exposicions, descomptes especials... Registra't i ho rebràs tot a la teva bústia! Així de fàcil. Omple el següent formulari i no t'ho perdis!
MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA Av. de les Drassanes s/n, 08001 Barcelona - Tel. 933 429 920 - Fax 933 187 876
tancar finestra
L'Actualitat en RSS
