• A
  •   
  • A




CALENDARI
D'ACTIVITATS

«   »
dl dt dc dj dv ds dg
 
2
3
4
6
7
8
9
10
11
13
14
15
16
17
18
21
22
23
24
25
27
28
29
30
31
     
Agost 2017



Estem a   Inici  >  Visita l'MMB  >  visita l'entorn de l'mmb  > Extensió a l'aigua. La flota

Extensió a l'aigua. La flota.

La recuperació i la protecció de les embarcacions tradicionals i històriques és essencial dins de les línies d’actuació del Museu Marítim de Barcelona.  Així, el Museu salvaguarda i manté en actiu 10 embarcacions  històriques, en l’espai que anomena “L’Extensió a l’aigua”, per tal de compartir amb la societat tot el bagatge cultural que emana de les mateixes embarcacions.

Els vaixells tradicionals són, sens dubte, una font primària de coneixement, un testimoni viu de la cultura i la història marítima. La seva conservació permet salvaguardar, per una banda, el patrimoni material, com pot ser el mateix vaixell i el seu equipament, i per l’altra, el patrimoni immaterial generat per la cultura de l’entorn del vaixell, com les tècniques de construcció, els oficis o la pràctica de la navegació vinculada a la pròpia embarcació.

El primer vaixell històric que el Museu va recuperar, restaurar i retornar a l’aigua va ser el pailebot Santa Eulàlia. Actualment,  el pailebot és conegut per la ciutadania de Barcelona i molts altres ports, ja que ha navegat per les costes catalanes, per la resta de la Península Ibèrica i la Mediterrània.





Pailebot Santa Eulàlia

Tipus: goleta de tres arbres. Origen: Torrevieja (Alacant). Any de construcció: 1918. Eslora total: 34,60m. Eslora màxima: 47,00m. Mànega màxima: 8,50m. Puntal de construcció: 3,79m. Calat: 4,05m. Desplaçament: 156,83t. Superfície vèlica: 526,40m2. Motor: Yanmar 298KW.

El pailebot Santa Eulàlia, en finalitzar el seu procés de recuperació i restauració, fou rebatejat amb aquest nom en honor a la co-patrona de la ciutat. Actualment es troba amarrat al Moll de la Fusta (Bosch i Alsina) del Port Vell de Barcelona i es pot visitar cada dia excepte quan està navegant fent d’ambaixador del museu, de la ciutat i del país per totes les mars del món.

El gener de 1918 va ser avarat, a la platja de Torrevieja, un pailebot de tres pals batejat amb el nom de Carmen Flores. Durant els gairebé 80 anys que el vaixell va estar en actiu, va ser transformat diverses vegades i també va canviar de nom. Entre 1928 i 1975 va ser un motoveler, amb els noms de Puerto de Palma i Cala San Vicenç. A partir de 1975, amb el nom de Sayremar Uno, va ser un vaixell auxiliar per a treballs submarins, activitat que realitzava quan l’any 1997 el Museu Marítim de Barcelona el va adquirir en subhasta.

Amb aquesta adquisició, el museu es plantejava un dels reptes més importats i difícils de la seva història: la recuperació i restauració d’un gran veler històric. Aquesta operació, pionera a Espanya, pretenia, a més a més, ser un primer pas en la recuperació del nostre valuós patrimoni flotant.

Després de recollir la informació històrica i tècnica que va permetre conèixer, amb força exactitud, com era el vaixell en el seu aspecte original, l’any 1998 van iniciar-se els treballs de restauració i reconstrucció, conservant tot allò que era possible. Algunes parts van haver de fer-se de nou, com ara l’arboradura i l’eixàrcia. Paral·lelament, es planificava la seva habilitació com a vaixell operatiu, per tal de que el pailebot, un cop restaurat, es pogués visitar al port i també pogués navegar.

El Santa Eulàlia s’ha convertit en el vaixell insígnia del museu i és una peça fonamental en tot tipus de programes educatius i activitats pedagògiques i ciutadanes relacionades amb la nostra mar. El 28 de juny de 2011 va ser declarat pel Govern de la Generalitat de Catalunya, Bé Cultural d'Interès Nacional.

Imprimir


Far Barcelona

Tipus: goleta de dos arbres. Origen: Kvinherred (Noruega). Any de construcció: 1874. Eslora màxima: 33,00m. Eslora total: 23,10m. Mànega màxima: 6,76m. Puntal de construcció: 2,96m. Calat: 3m. Desplaçament: 140t. Superfície vèlica: 360m2. Motor: Caterpillar (402HP).

"Jakt" noruec construït en 1874 a Hardanger fiord (Noruega), i batejat amb el nom d’Anne Dorthea. Es va dedicar al comerç i al transport de bacallà, carbó i fusta. L’Anne Dorthea va ser adquirit per un mestre d’aixa de Castelló que el portà a Vinaròs l’any 1989, i posteriorment a Barcelona l’any 1999. Va ser cedit a l’associació Barcelona, fes-te a la mar i restaurat a l’Escola Drassana del Consorci El Far com a part d'un projecte de formació professional adreçat a joves. El procés de restauració va finalitzar l’any 2006 i des de la seva avarada, el mateix 2006, amb el nom de Far Barcelona, l’embarcació s’ha dedicat a vaixell escola i a desenvolupar activitats i programes educatius a bord. Des de l’estiu del 2016, ha entrat a formar part de les col·leccions del Museu Marítim de Barcelona i a l’estol d’embarcacions de la seva extensió a l’aigua. 

Imprimir


Far Barceloneta

Tipus: quetx amb pal major i pal de mitjana. Origen: Barcelona. Any de construcció: 1915. Eslora màxima: 17,90m. Eslora total: 14,40m. Mànega: 3,88m. Puntal: 1,60m.

Iot de fusta arborat com a quetx amb pal major i mitjana, construït l’any 1915 a la Drassana Miquel Corbeto, del barri de la Barceloneta de Barcelona, i batejat amb el nom de Norten. Fou un dels primers iots de passeig bastits a Barcelona, vinculat al desplegament industrial i econòmic de la ciutat i a la promoció del sector nàutic com a activitat de lleure. Fou propietat de diversos armadors entre els quals destaca la família Batlló, industrials del tèxtil de Barcelona, que el varen tenir gairebé 50 anys –a partir de 1959-, sempre amb el nom de Norte –canviat el 1919-.  L’any 2007 els Batlló donaren el vaixell al Consorci El Far, que amb el nom de Far Barceloneta el destinà als programes educatius i de difusió del patrimoni marítim. L’estiu de 2016 el Far Barceloneta ha passat a formar part de l’estol d’embarcacions a l’aigua del Museu Marítim de Barcelona.

Imprimir


Far de Formentera

Tipus: llagut arborat amb major i pollancra. Origen: Astilleros de Palma, Mallorca. Any de construcció: 1922. Eslora màxima: 11,10m. Eslora total: 14,00m. Mànega: 3,40m. Superfície vèlica: 84m2.

Llagut mallorquí, construït per Astilleros Palma, a Mallorca, l’any 1922, que es va dedicar a la pesca artesanal a l’illa. Al començament fou propietat d’una família originària de Sa Pobla (Mallorca), que va batejar la barca amb aquest nom. L’any 1958 va passar al servei del Grup de Ports de les Balears per abastir els fars de Mallorca, Eivissa, Cabrera i  Formentera, activitat que va desenvolupar fins a mitjan anys vuitanta, amb el nom de Faro de Formentera. L’any 1991 va ser cedit a l’associació Barcelona, fes-te a la mar i restaurat a l’Escola Drassana del Consorci El Far, entitat que l’ha destinat als programes educatius i de difusió del patrimoni marítim. Des de l’estiu del 2016, ha entrat a formar part de les col·leccions del Museu Marítim de Barcelona i a l’estol d’embarcacions de la seva extensió a l’aigua.

Imprimir


Pòl·lux

Tipus: bot de pràctics. Origen: Barcelona. Any de construcció: 1985. Material: fusta. Eslora total: 10,50m. Mànega màxima: 3,08m. Puntal: 1,30m. Motor: Solé Diesel SM-105 70Kw. 

Bot de pràctics construït l’any 1985, que operava a l’interior del Port de Barcelona. Tot i que es tracta d’un bot de construcció recent, tant per les formes com pels materials i les tècniques de construcció representa el tipus d’embarcació pròpia dels pràctics de Barcelona gairebé des de la incorporació del motor a les seves barques. L’any 2001 la Corporación de Prácticos del Puerto de Barcelona el donà al Museu Marítim de Barcelona. El Museu l’ha mantingut en actiu, de manera que el Pòl·lux no ha deixat mai de navegar. Fa navegacions periòdiques setmanals per tot l’àmbit del Port i actua com a bot de suport i acompanyament del pailebot Santa Eulàlia en entrades i sortides de port i activitats diverses que es desenvolupen dins les aigües portuàries. Així, des d’un punt de vista més aviat romàntic, el bot de pràctics continua fent alguna de les tasques de la seva vida professional anterior.

Imprimir


Santa Espina

Tipus: llagut amb aparell llatí. Origen: Banyuls de la Marenda (França). Any de construcció: 1928. Material: fusta. Eslora total: 10,04m. Mànega: 3,05m. Propulsió: rems i vela major.

Llaüt construït l’any 1928 pel mestre d’aixa Colomines a Banyuls de la Marenda (El Rosselló). Va treballar fent la pesca a la teranyina, molt probablement fins als anys 60. L’any 1975 la Francis –com s’anomenava llavors– va ser trobada en sec, adquirida i restaurada per les persones que formarien l’Associació Vela Llatina de Cotlliure. La varen batejar Santa Espina i la dedicaren al lleure associat a la preservació i recuperació del patrimoni marítim. L’any 1995 la barca fou adquirida per 4 armadors particulars de l’Associació Vela Llatina de Calella de Palafrugell, que la dedicaren a la mateixa activitat durant 30 anys més. L’any 2009 fou declarada Bé singular del patrimoni cultural català, per la Generalitat de Catalunya. L’any 2016 fou donada al Museu Marítim de Barcelona, que ja ha iniciat la seva restauració. Actualment la Santa Espina forma part de les col·leccions del Museu i de l’estol d’embarcacions a l’aigua.

Imprimir


Far de Cabrera

Tipus: llagut arborat amb trinquet i mitjana. Origen: Astilleros de Ciutadella, Menorca. Any de construcció: 1911. Eslora màxima: 13,20m. Eslora total: 9,05m. Mànega: 2,82m. Superfície vèlica: 52m2. 

Llaüt arborat amb trinquet i mitjana construït l’any 1911 per Astilleros de Ciutadella, a  Menorca, que es va dedicar a la pesca artesanal a l’illa. El 1957, la barca va passar al servei del Grup de Ports de Balears per abastir els far d’Eivissa, Cabrera i Formentera, i va ser quan va rebre el nom de Faro de Cabrera. Igual que el Far de Formentera, va fer aquesta feina fins a mitja dècada dels vuitanta i al 1991 va ser cedit a l’associació Barcelona, fes-te a la mar i restaurat a l’Escola Drassana del Consorci El Far, entitat que el va destinar als programes educatius i de difusió del patrimoni marítim. Des de l’estiu del 2016, ha entrat a formar part de les col·leccions del Museu Marítim de Barcelona i a l’estol d’embarcacions de la seva extensió a l’aigua.

Imprimir


Drac

Tipus: veler classe Dragon. Origen: drassana Borresen's Dinamarca. Any de construcció: 1966. Eslora màxima: 8,90m. Mànega: 1,96m. Calat: 1,20m. Aparell: Marconi. Velam: Major, gènova i espí

Veler de regates de la classe Dragon, construït a les drassanes Borresen de Dinamarca l’any 1966. La classe Dragon, que va ser olímpica de 1948 a 1972, presenta unes característiques específiques de construcció respecte a altres velers i ha estat en perill de desaparició. L’any 2003, els seus antics propietaris, senyors Josep Maria i Enric Montal Costa, el varen donar al Museu. Va ser restaurat a la drassana del Museu i a l’abril de 2008 va ser avarat al Port Vell de Barcelona. Actualment el Museu el continua mantenint en actiu. S’ha batejat amb el nom de Drac i fa navegacions de forma regular i participa en regates de velers clàssics.

Imprimir


Patapum

Tipus: canot o bot automòbil. Origen: Llançà (Girona). Any de construcció: 1931. Eslora màxima: 7,10m. Mànega màxima: 2,20m. Material del buc: fusta. Ús inicial: lleure.

Barca de fusta i a motor construïda a Llançà l’any 1931 per encàrrec d’en Lluís Cabré Ycart (agent de duanes radicat des dels anys 20 a Portbou), per utilitzar-la com a barca de passeig i lleure durant el bon temps amb la família. Ell mateix va batejar la barca amb el nom de Patapum, perquè aquest era el soroll que feia el motor. La barca ha estat en mans de tres generacions de la família Cabré i ha estat en funcionament tots els estius sense interrupcions fins al 2007. L’any 2008, la seva propietària en aquell moment, Sra. Catalina Cabré Basco, la va vendre al Museu Marítim. A finals del 2012 es va finalitzar la restauració de la barca, a càrrec dels mestres d'aixa del Museu. Si us interessa veure part del procés de restauració podeu veure-ho en aquest
vídeo.

Imprimir


Lola

Tipus: llagut amb aparell llatí. Origen: Roses. Any de construcció: 1906. Material: fusta. Eslora màxima: 8m. Eslora total: 5,98m. Mànega: 1,80m. Propulsió: rems i veles major i floc.

Llagut de fusta amb aparell llatí i rems construït a Roses l’any 1906 pel mestre d’aixa Pere Guitart Pujol. És l’únic exemplar de barca auxiliar –o llaüt del foc– utilitzada en la denominada pesca a l’encesa que es conserva a Catalunya. Preserva les formes, elements, materials i característiques pròpies d’aquest tipus d’embarcació de pesca tradicional catalana. A final del 2009 els seus anteriors propietaris, Sr. Vicente García-Delgado Sancho, Sra. Dominique Duniau i Sra. Ana Ribosa Fornovi, la varen donar al Museu Marítim de Barcelona. El Museu, com amb les altres embarcacions que te a l’aigua, s’encarregarà de mantenir la Lola en estat operatiu, de continuar-la preservant com a bé del patrimoni marítim flotant i de divulgar una part de la cultura tradicional marinera de les nostres costes a través d’ella. A partir del mes de gener de 2010, la Lola és un bé del Catàleg del Patrimoni Cultural Català.

Imprimir


Extensió a l'aigua


  • Pailebot Santa Eulàlia

  • Pòl·lux

  • Drac

  • Lola

  • Patapum

  • Far Barcelona

  • Far Barceloneta

  • Far de Cabrera

  • Far de Formentera

  • Santa Espina




VISITA L'MMB