• A
  •   
  • A




CALENDARI
D'ACTIVITATS

«   »
dl dt dc dj dv ds dg
   
1
2
3
4
7
8
9
10
11
13
14
15
16
17
18
21
22
24
27
29
   
Març 2017



Estem a   Inici  >  Visita l'MMB  >  visita l'entorn de l'mmb  > Extensió a l'aigua. La flota

Extensió a l'aigua. La flota.


La recuperació i la protecció de les embarcacions tradicionals i històriques és essencial dins de les línies d’actuació del Museu Marítim de Barcelona.

Els vaixells tradicionals són, sens dubte, una font primària de coneixement, un testimoni viu de la cultura i la història marítima. La seva conservació permet salvaguardar, per una banda, el patrimoni material, com pot ser el mateix vaixell i el seu equipament, i per l’altra, el patrimoni immaterial generat per la cultura de l’entorn del vaixell, com les tècniques de construcció, els oficis o la pràctica de la navegació vinculada a la pròpia embarcació.

El Museu salvaguarda i manté en actiu embarcacions històriques, en l’espai que anomena “L’Extensió a l’aigua”, per tal de compartir amb la societat tot el bagatge cultural que emana de les mateixes embarcacions. I no només tot allò que conjuntament, la ciutadania i el Museu puguem aportar sobre el passat de la vida del vaixell, sinó també sobre el seu present. En tant que s’està mantenint un “organisme” viu, al qual s’hi van incorporant i adaptant nous elements i noves tècniques, i, amb el qual, s’està creant entre tots una nova cultura d’ús del vaixell.

El primer vaixell històric que el Museu va recuperar, restaurar i retornar a l’aigua va ser el pailebot Santa Eulàlia. Davant la virtual desaparició dels grans velers que havien format la flota catalana en el passat, es va valorar la possibilitat de recuperar un pailebot, un tipus de vaixell característic de la Mediterrània occidental, molt representatiu de la navegació de cabotatge.

Actualment, el Santa Eulàlia, 10 anys després de la seva avarada, és conegut per la ciutadania de Barcelona i molts altres ports, ja que ha navegat per les costes catalanes, per la resta de la Península Ibèrica i la Mediterrània.

L’extensió a l’aigua ha crescut amb el Pòl·lux, el Drac i la Lola. I a la drassana del Museu s’està restaurant la Patapum per tal de retornar-la a l’aigua com les altres.





Pailebot Santa Eulàlia

El pailebot Santa Eulàlia, en finalitzar el seu procés de recuperació i restauració, fou rebatejat amb aquest nom en honor a la co-patrona de la ciutat. Actualment es troba amarrat al Moll de la Fusta (Bosch i Alsina) del Port Vell de Barcelona i es pot visitar cada dia excepte quan està navegant fent d’ambaixador del museu, de la ciutat i del país per totes les mars del món.

El gener de 1919 va ser avarat, a la platja de Torrevieja, un pailebot de tres pals batejat amb el nom de Carmen Flores. Durant els gairebé 80 anys que el vaixell va estar en actiu, va ser transformat diverses vegades i també va canviar de nom. Entre 1928 i 1975 va ser un motoveler, amb els noms de Puerto de Palma i Cala San Vicenç. A partir de 1975, amb el nom de Sayremar Uno, va ser un vaixell auxiliar per a treballs submarins, activitat que realitzava quan l’any 1997 el Museu Marítim de Barcelona el va adquirir en subhasta.

Amb aquesta adquisició, el museu es plantejava un dels reptes més importats i difícils de la seva història: la recuperació i restauració d’un gran veler històric. Aquesta operació, pionera a Espanya, pretenia, a més a més, ser un primer pas en la recuperació del nostre valuós patrimoni flotant.

Després de recollir la informació històrica i tècnica que va permetre conèixer, amb força exactitud, com era el vaixell en el seu aspecte original, l’any 1998 van iniciar-se els treballs de restauració i reconstrucció, conservant tot allò que era possible. Algunes parts van haver de fer-se de nou, com ara l’arboradura i l’eixàrcia. Paral·lelament, es planificava la seva habilitació com a vaixell operatiu, per tal de que el pailebot, un cop restaurat, es pogués visitar al port i també pogués navegar.

El Santa Eulàlia s’ha convertit en el vaixell insígnia del museu i és una peça fonamental en tot tipus de programes educatius i activitats pedagògiques i ciutadanes relacionades amb la nostra mar. El 28 de juny de 2011 va ser declarat pel Govern de la Generalitat de Catalunya, Bé Cultural d'Interès Nacional.




Imprimir


Pòl·lux

Bot de pràctics construït l’any 1985, que operava a l’interior del Port de Barcelona. Tot i que es tracta d’un bot de construcció recent, tant per les formes com pels materials i les tècniques de construcció representa el tipus d’embarcació pròpia dels pràctics de Barcelona gairebé des de la incorporació del motor a les seves barques. L’any 2001 la Corporación de Prácticos del Puerto de Barcelona el donà al Museu Marítim de Barcelona. El Museu l’ha mantingut en actiu, de manera que el Pòl·lux no ha deixat mai de navegar. Fa navegacions periòdiques setmanals per tot l’àmbit del Port i actua com a bot de suport i acompanyament del pailebot Santa Eulàlia en entrades i sortides de port i activitats diverses que es desenvolupen dins les aigües portuàries. Així, des d’un punt de vista més aviat romàntic, el bot de pràctics continua fent alguna de les tasques de la seva vida professional anterior.

Imprimir


Drac

Veler de regates de la classe Dragon, construït a les drassanes Borresen de Dinamarca l’any 1966. La classe Dragon, que va ser olímpica de 1948 a 1972, presenta unes característiques específiques de construcció respecte a altres velers i ha estat en perill de desaparició. L’any 2003, els seus antics propietaris, senyors Josep Maria i Enric Montal Costa, el varen donar al Museu. Va ser restaurat a la drassana del Museu i a l’abril de 2008 va ser avarat al Port Vell de Barcelona. Actualment el Museu el continua mantenint en actiu. S’ha batejat amb el nom de Drac i fa navegacions de forma regular i participa en regates de velers clàssics.

Imprimir


Lola

Llagut de fusta amb aparell llatí i rems construït a Roses l’any 1906 pel mestre d’aixa Pere Guitart Pujol. És l’únic exemplar de barca auxiliar –o llaüt del foc– utilitzada en la denominada pesca a l’encesa que es conserva a Catalunya. Preserva les formes, elements, materials i característiques pròpies d’aquest tipus d’embarcació de pesca tradicional catalana. A final del 2009 els seus anteriors propietaris, Sr. Vicente García-Delgado Sancho, Sra. Dominique Duniau i Sra. Ana Ribosa Fornovi, la varen donar al Museu Marítim de Barcelona. El Museu, com amb les altres embarcacions que te a l’aigua, s’encarregarà de mantenir la Lola en estat operatiu, de continuar-la preservant com a bé del patrimoni marítim flotant i de divulgar una part de la cultura tradicional marinera de les nostres costes a través d’ella. A partir del mes de gener de 2010, la Lola és un bé del Catàleg del Patrimoni Cultural Català.

Imprimir


Patapum

Barca de fusta i a motor construïda a Llançà l’any 1931 per encàrrec d’en Lluís Cabré Ycart (agent de duanes radicat des dels anys 20 a Portbou), per utilitzar-la com a barca de passeig i lleure durant el bon temps amb la família. Ell mateix va batejar la barca amb el nom de Patapum, perquè aquest era el soroll que feia el motor. La barca ha estat en mans de tres generacions de la família Cabré i ha estat en funcionament tots els estius sense interrupcions fins al 2007. L’any 2008, la seva propietària en aquell moment, Sra. Catalina Cabré Basco, la va vendre al Museu Marítim. A finals del 2012 s'ha finalitzat la restauració de la barca, a càrrec dels mestres d'aixa del Museu. Si us interessa veure part del procés de restauració podeu veure-ho en aquest vídeo.

Imprimir


Extensió a l'aigua


  • Pailebot Santa Eulàlia

  • Pòl·lux

  • Drac

  • Lola

  • Patapum




VISITA L'MMB